1.4.- APARTATS DEL PROCÉS TECNOLÒGIC DE L'HABITATGE
L’habitatge, per tant, igual que el vestit i l'alimentació, és una necessitat bàsica de la humanitat. És per això que cal posar en marxa un procés tecnològic per satisfer-la.
Així, dones, un cop detectada la necessitat, ha de començar el procés tecnològic. El primer que cal fer és un projecte en què es defineixin les característiques que ha de tenir l'habitatge, i dissenyar-lo detalladament. A continuació, s'ha de passar a la construcció. Una vegada construït, cal avaluar-lo per comprovar que satisfà totes les necessitats, tal com s'havia previst.
Així, dones, un cop detectada la necessitat, ha de començar el procés tecnològic. El primer que cal fer és un projecte en què es defineixin les característiques que ha de tenir l'habitatge, i dissenyar-lo detalladament. A continuació, s'ha de passar a la construcció. Una vegada construït, cal avaluar-lo per comprovar que satisfà totes les necessitats, tal com s'havia previst.
A.- EL PROJECTE
Com en tot procés tecnològic, el primer que cal fer és definir el problema o la necessitat que ha de satisfer aquest projecte.
Un projecte arquitectònic és el conjunt de plànols, dibuixos, esquemes i textos explicatius utilitzats per plasmar (en paper, digitalment, en maqueta o per altres mitjans de representació) el disseny d'una edificació, abans de ser construïda.
El projecte és elaborat per un arquitecte que serà el màxim responsable de l’edificació.
En el cas dels habitatges sempre cal respondre les preguntes següents: on hem de construir l'habitatge?, com ha de ser?, amb quins materials l'hem de construir?, i com el construirem?
Les respostes a aquestes preguntes constitueixen els elements necessaris per a la construcció de qualsevol habitatge i les hem de recopilar en el projecte.
1ª PREGUNTA: On hem de construir l'habitatge?
Et pots imaginar una indústria d'obtenció d'acer enmig del teu barri? I un bloc de pisos tot envoltat de terres de conreu de cereals? El territori d'un país està format per sòl, al qual podem donar diferents utilitats: conrear-lo, criar-hi bestiar, conservar-ne la flora i la fauna com a parc natural, edificar-hi, etc.
Per tal d'evitar situacions irracionals i conflictives, cal que algú decideixi l’ús que s'ha de donar a cada zona d'un territori. D'aquesta qüestió s'encarrega l'Administració. És l’Ajuntament de cada localitat, en general, qui qualifica, és a dir, qui determina la utilitat que s'ha de donar al sòl de la seva demarcació.
La Regidoria d'Urbanisme és la responsable de la planificació i ordenació del territori municipal. La seva missió és aconseguir un desenvolupament ordenat de la ciutat i dotar els ciutadans de serveis i dels equipaments necessaris.
La reorganització d'una ciutat s'aconsegueix obligant que totes les noves edificacions respectin les alineacions marcades. Aquestes operacions requereixen cedir metres de solar per a la construcció de carrers, jardins o altres equipaments.
 |
| Pla General d'Ordenació Urbana de Tarragona |
Aquest pla és elaborat per tècnics d'urbanisme i, després de ser exposat als habitants del municipi, se sotmet a l’aprovació del Ple de l'Ajuntament. Les normes i condicions establertes en el Pla General d'Ordenació Urbana són de compliment obligat per a qualsevol nova construcció que es vulgui executar.
A) SÒL URBÀ: És el que disposa de carrers i voreres construïts, d’abas-timent d’aigua, de subministrament d’energia elèctrica i d’evacuació d’aigües residuals.
B) SÒL URBANITZABLE: És el que el pla declara apte per ser qualificat com a urbà en un futur pròxim. Per això, s’ha de proveir dels mateixos serveis que el sòl urbà.
El sòl urbanitzable és aquell que es pot distribuir en carrers, places, jardins, etc., i en el qual es poden construir edificis.
Si el tipus d'edificis que s'hi poden construir són els destinats preferentment a habitatges i serveis, la zona s'anomena residencial.
En el cas que el tipus d'edificació que s'hi pot construir estigui destinada a indústries, parlarem d'una zona industrial.
C) SÒL NO URBANITZABLE: És la resta del terme municipal no inclosa en els apartats anteriors. El sòl es declara no urbanitzable d’acord amb el seu valor agrícola, paisatgístic, cultural o d’equilibri ecològic.
A continuació exposem un cas concret i ben proper a tots nosaltres: el POUM de La Canonja, que ha estat aprovat al plenari de l'Ajuntament el 25 de setembre de 2014. A continuació tens alguns links de les informacions que han elaborat diferents mitjans de comunicació:
a) Canal 3/24 de Televisió de Catalunya. Fes click aquí.
b) Tarragona 21, diari multimèdia de la ciutat de Tarragona. Fes click aquí.
c) Cadena SER Catalunya. Fes click aquí.
A continuació exposem un cas concret i ben proper a tots nosaltres: el POUM de La Canonja, que ha estat aprovat al plenari de l'Ajuntament el 25 de setembre de 2014. A continuació tens alguns links de les informacions que han elaborat diferents mitjans de comunicació:
a) Canal 3/24 de Televisió de Catalunya. Fes click aquí.
b) Tarragona 21, diari multimèdia de la ciutat de Tarragona. Fes click aquí.
c) Cadena SER Catalunya. Fes click aquí.
Així doncs abans de construir un habitatge cal informar-se a l’Ajuntament de la localitat si el sòl està qualificat com a urbà o no.
LA RESTA DE PREGUNTES: Com ha de ser? Amb quins materials l'hem de construir? Com el construirem?
Un cop acabat i acceptat el projecte i obtinguda la llicència d’obres es passa a la fase de construcció.
Durant tot el procés constructiu hi participa un nombre important de persones i d’especialitats molt variades: directors d’obra, paletes, manobres, enguixadors, fusters electricistes, fontaners, pintors, etc.
Una possible estructura organitzativa de totes les persones que d’alguna manera intervenen en la construcció d’un habitatge, podria ser la següent:
C.- L'AVALUACIÓ
Quan ja disposem
de sòl per edificar i se'n coneixen les característiques, cal determinar com ha
de ser el futur habitatge: un edifici aïllat o un bloc de pisos, una obra senzilla
i econòmica o una edificació luxosa amb tota mena de detalls de confort, etc.
Les respostes a
totes aquestes preguntes aniran perfilant la idea del tipus d'habitatge que farem
i dependran molt de les característiques dels futurs usuaris de l'habitatge: el
poder adquisitiu que tenen, el nombre de persones que l'han d'ocupar, l'edat,
etc.
Un cop se sap
quines son les característiques de l’habitatge, cal fer-ne un disseny. El
disseny forma part del projecte arquitectònic i en la seva elaboració
normalment intervenen arquitectes, arquitectes tècnics i delineants, tot i que
és l'arquitecte el responsable i l'autor del projecte.
El disseny, els
materials i la tècnica constructiva que es farà servir, consten en tots els
projectes arquitectònics, a més d'altres qüestions. Tots aquests aspectes es
determinen en tres documents bàsics:
1) La MEMÒRIA I EL PLEC DE CONDICIONS, en què es justifiquen
els càlculs necessaris per determinar els materials que es faran servir, el
procés de construcció, la qualitat dels materials, els terminis de construcció,
etc.
El Plec de Condicions és, a efectes legals i contractuals, el document més important del projecte a l'hora de la seva execució material.
Fixa les relacions entre el promotor del projecte i els contractistes que l’executaran.
Redacta les obligacions i responsabilitats mútues entre ells.
Conté les especificacions de materials, qualitats i equips. Les especificacions d'execució que defineixen com i amb què s'ha de fer. Les especificacions econòmiques.
A continuació et mostrem un model de memòria descriptiva d'una vivenda. Fes click aquí.
També pots veure un exemple d'una memòria d'una vivenda amb soterrani i piscina. Fes click aquí.
El Plec de Condicions és, a efectes legals i contractuals, el document més important del projecte a l'hora de la seva execució material.
Fixa les relacions entre el promotor del projecte i els contractistes que l’executaran.
Redacta les obligacions i responsabilitats mútues entre ells.
Conté les especificacions de materials, qualitats i equips. Les especificacions d'execució que defineixen com i amb què s'ha de fer. Les especificacions econòmiques.
A continuació et mostrem un model de memòria descriptiva d'una vivenda. Fes click aquí.
També pots veure un exemple d'una memòria d'una vivenda amb soterrani i piscina. Fes click aquí.
2) Els PLÀNOLS,
en què, gràcies al llenguatge gràfic, queda perfectament determinat el disseny
de l'habitatge: la forma, les dimensions, la distribució, les instal·lacions i
tots els detalls necessaris per a la construcció.
3) El PRESSUPOST,
en què consta el valor econòmic de l'habitatge desglossat d'acord amb els diferents
elements que el constitueixen: sostres, tancaments, instal·lacions, etc.
En el moment de
fer el projecte s'han de respectar una sèrie de NORMES que tenen a veure amb
l'entorn, l'habitabilitat i la seguretat. Per exemple:
"...
la façana ha de respectar l'harmonia del barri,- els dormitoris, la cuina,
etc., han de tenir ventilació directa a l'exterior; els passadissos i les
portes han de tenir una amplada mínima; els blocs de quatre pisos o més han de
tenir ascensor; cal que hi hagi una presa d'aigua per als bombers, en cas
d'incendi... "
Aquestes normes
també les fixa l'Administració, i els arquitectes les han de tenir en compte
quan dissenyen els edificis.
En general, podem dir que les normes que hem de tenir en compte al dissenyar un habitatge, són les següents:
- demandes o necessitats del propietari:
- nombre de persones (nens o avis …)
- poder adquisitiu
- professió
- normes específiques de cada municipi (regulació municipal al PGOU):
- altura màx. del edifici
- nombre màx. de plantes
- tipus de façana
- la volada dels balcons
- distància mín. al perímetre
- parcel·la mín.
- normes de caràcter general:
- superfície mín. del habitatge de nova construcció 32 m2
- superfície mín. de les estances
- amplària mín. de les portes, passadissos, escales…
- altura mín. de cada divisió horitzontal.
- condicions de cuines i banys
- totes les dependències han de disposar d’obertures a l’aire lliure.
- instal·lacions
- normes de seguretat:
- sistema d’evacuació de l’edifici
- separació entre les diferents instal·lacions (llum, aigua, gas…)
- nombre màxim de persones
- senyalització
B.- LA CONSTRUCCIÓ
Un cop acabat i acceptat el projecte i obtinguda la llicència d’obres es passa a la fase de construcció. Durant tot el procés constructiu hi participa un nombre important de persones i d’especialitats molt variades: directors d’obra, paletes, manobres, enguixadors, fusters electricistes, fontaners, pintors, etc.
Tots aquests tècnics de tota mena d'oficis i professions, i normalment són dirigits per l' arquitecte
tècnic, que segueix les indicacions del projecte i organitza el pla de
treball necessari per a la construcció, juntament amb els diferents caps de grup o encarregats d'obra.
Promotor: és el propietari inicial del futur habitatge i és qui encarrega el projecte a l’arquitecte.
Arquitecte: màxim responsable del projecte, encarregat del disseny, adaptació del terreny, seguiment de l’obra, etc.
Arquitecte tècnic: ajuda l’arquitecte en les seves responsabilitats pràctiques, seguéis detall a detall la construcció i vetlla perquè els plans de l’arquitecte es duguin fidelment a terme.
Constructor: és normalment una empresa i la seva feina essencial és aixecar l’estructura de l’edifici.
Operaris: duen a terme els acabats i les instal·lacions.
La construcció es realitzarà seguint el pla de treball marcat en el projecte i amb un determinat ordre que dependrà de la disposició dels elements constructius.
Arquitecte: màxim responsable del projecte, encarregat del disseny, adaptació del terreny, seguiment de l’obra, etc.
Arquitecte tècnic: ajuda l’arquitecte en les seves responsabilitats pràctiques, seguéis detall a detall la construcció i vetlla perquè els plans de l’arquitecte es duguin fidelment a terme.
Constructor: és normalment una empresa i la seva feina essencial és aixecar l’estructura de l’edifici.
Operaris: duen a terme els acabats i les instal·lacions.
La construcció es realitzarà seguint el pla de treball marcat en el projecte i amb un determinat ordre que dependrà de la disposició dels elements constructius.
Aquests elements constructius
són cadascun dels elements, amb una funció determinada, que formen part
d’una construcció i els podem agrupar de la següent manera segons la
funció que realitzen:
- Fonaments
- Estructura
- Tancaments
- Coberta
- Instal·lacions
- Revestiments i acabats
 |
| Elements constructius d'una vivenda |
No dedicarem cap apartat a aquests elements, només volem mostrar-vos un esquema de les diferents instal·lacions que presenta una vivenda:
A continuació pots veure un vídeo amb tots els detalls del procés de construcció d'una vivenda. Resulta interessant veure, pas per pas, cadascun dels passos i fases que s'han de dur a terme.
A continuació pots veure un vídeo amb tots els detalls del procés de construcció d'una vivenda. Resulta interessant veure, pas per pas, cadascun dels passos i fases que s'han de dur a terme.
A continuació pots veure un video que correspon a la construcció a Xina d'un mega-edifici en només 15 dies !!! Sembla increïble, no?
C.- L'AVALUACIÓ
Un cop acabada la
construcció d'un habitatge, no podem provocar un terratrèmol per avaluar si el
suporta sense patir grans desperfectes. Tampoc no podem provocar un incendi per
comprovar la resistència al foc de l'estructura. L’avaluació dels habitatges es
fa d'una altra manera.
Quan s'acaba de
construir un habitatge, el constructor sol·licita una inspecció a l'Administració.
L’inspector
comprova que l'habitatge compleix totes les normes obligatòries de seguretat i
de confort mínimes d'acord amb el projecte, i lliura al constructor la cèdula
d’habitabilitat, que ho certifica. Les empreses de serveis bàsics, com les
de subministrament d'aigua, gas i electricitat, exigeixen que hi hagi aquest
document abans de subministrar els seus serveis a l'habitatge.
 |
| Model de cèdula d'habitabilitat |
PERIODES DE GARANTIA: D'altra banda,
l'empresa constructora ha de respondre dels possibles defectes greus de construcció
que apareguin durant els deu anys següents a l'acabament de l'obra i ha de reparar-los.
Durant sis mesos, també ha de reparar els defectes de menys envergadura, com
ara els defectes de pintura, petites esquerdes, humitats, etc.
Aquestes accions
de reparació permeten als arquitectes i constructors avaluar els habitatges que
projecten i construeixen, i introduir millores en el disseny i la construcció
d'altres habitatges per tal d'evitar que es tornin a produir els mateixos
defectes.
A part de
l'empresa constructora, l'Administració també fa un seguiment i una avaluació
de la qualitat dels habitatges i, gràcies a les dades obtingudes i a
l’experiència adquirida, estableix noves normes i recomanacions per als
arquitectes i constructors que fan minorar la qualitat dels nous habitatges que
es construeixen.
Com pots veure, en
la construcció d'habitatges, com en tots els processos tecnològics, també es fa
una avaluació final del producte obtingut.