1.2.- L'HABITATGE I LES NECESSITATS HUMANES
Les necessitats humanes defineixen, en última instància, com ha de ser un habitatge. Les necessitats bàsiques que ha de cobrir són:
- Un lloc per dormir i descansar.
- Accés a l'aigua i facilitats per a les funcions d'higiene.
- Accés als aliments i a la seva preparació, transformació i consumició.
- Un espai per realitzar les activitats habituáls: estudiar, jugar, organitzar les possessions i relacionar-se amb els altres.
També ens
proporciona la possibilitat de climatitzar els diferents espais,
aïllar-nos del soroll exterior, disposar de llum durant la nit o de
tenir serveis de comunicació com el telèfon, la TV o internet, etc.
En resum, tot un ampli ventall de serveis i comoditats que ens fan la vida més fàcil i confortable.
Aquestes necessitats bàsiques han de proporcionar benestar a l'ésser humà i per tal d'aconseguir-ho s'han de controlar certes condicions ambientals com ara:
En resum, tot un ampli ventall de serveis i comoditats que ens fan la vida més fàcil i confortable.
Aquestes necessitats bàsiques han de proporcionar benestar a l'ésser humà i per tal d'aconseguir-ho s'han de controlar certes condicions ambientals com ara:
- Entorns de calor o fred excessius que generen incomoditats i predisposen a les malalties.
- Nivells d'il·luminació excessius o insuficients que poden fer mal als ulls, o fer difícil i poc precisa la visió.
- Nivells acústics massa elevats que poden ferir les dides o dificultar la percepció d’allò que es vol escoltar.
També és important controlar altres variants que poden alterar el benestar. El cos humà és un organisme viu que pot ser afectat per virus, bacteris o d'altres microorganismes perniciosos; per contrarestar-los, s'ha de moure en un entorn que li garanteixi unes determinades condicions de salut com ara:
- una ventilació adequada,
- la humitat dins d'uns límits saludables,
- la llum del sol que assequi i esterilitzi l'ambient,
- facilitats que afavoreixin la neteja dels aliments, del propi cos i de la roba,
- un esplai vital que permeti moure's sense gaires entrebancs, minimitzant el perill d'accidents, sense veure's afectat per objectes que calguin, per elements químics nocius o pels efectes del corrent elèctric o d'altres radiacions.