3.1.- INTRODUCCIÓ
3.1.1.- EL PROCÈS DE LA COMUNICACIÓ
Ens cal definir dos termes importants:
a.- INFORMACIÓ: Podem definir informació com el fet de processar, manipular i organitzar dades d'una forma que proporcionen coneixement.
Es realitza mitjançant l'establiment de símbols i codis que permeten codificar i descodificar la informació. Son exemples els llenguatges parlats, escrits, visuals, etc.
b.- COMUNICACIÓ: Podem definir la comunicació com el procés de transmissió d'informació entre un emissor i un receptor, que poden actuar amb reciprocitat.
3.1.2.- QUÈ VOL DIR TELECOMUNICACIÓ?
Telecomunicació vol dir comunicació a distància i, per tant, aquest terme abasta tota comunicació (emissió, transmissió i recepció) de senyals, sons, imatges, textos i dades de qualsevol naturalesa, a través de cables, ones, mitjans òptics o altres sistemes electromagnètics.
Els principals sistemes de telecomunicació han estat i són la telegrafia, la telefonia, la ràdio, la televisió, la transmissió de dades (fax) i la interconnexió d'ordinadors a través de xarxes, com ara internet.
3.1.3.- EL PROCÉS DE TELECOMUNICACIÓ?
Com en qualsevol altre procés de comunicació, en les telecomunicacions també hi ha una sèrie d'elements imprescindibles, que són:
- la font d'informació
- l'emissor
- el codi
- el missatge
- el canal
- el referent
- les interferències
- el receptor
A partir d'una font d'informació i d'un referent o context, l'emissor tria allò que vol transmetre i ho codifica, és a dir, crea un missatge. Aquest missatge es transmet a través d'un canal, però es pot veure afectat per determinades interferències o sorolls. Quan el missatge arriba al receptor, aquest decodifica el missagte i l'interpreta. Evidentment, aquests elements poden variar en funció del sistema de telecomunicació escollit per transmetre la informació.
Com a curiositat, mostrem un breu resum de la història de les telecomunicacions:
a) Telègraf: primera tansmissió Manchester- Liverpool 1836 usant codi morse.
b) Telèfon: el 1836 Graham Bell presenta el primer
telèfon amb cable elèctric.
c) Telègraf sense fils: el 1901 Marconi aconsegueix la primera transmissió transatlàntica (França - EUA).
d) Ràdio: el 1920 es realitza la primera emissió comercial als EUA.
e) TV: primera imatge transmesa al 1925.
f) TV Color: 1957-1961 apareix la televisió en color.
g) Satèl·lits de comunicació: es llança el primer satèl·lit, sputnik I, al 1957.
h) Fibra òptica: 1970 primera fibra òptica competent.
i) Microprocessador: apareix el primer microprocessador el 1971.
3.1.4.- ELS CANALS DE TRANSMISSIÓ
El canal o mitjà de transmissió és el suport físic a través del qual circula el missatge codificat.
La transmissió entre l'emissor i el receptor sempre es fa per ones electromagnètiques. L'ona electromagnètica és un tipus de radiació que emeten els electrons, per exemple quan un corrent altern és aplicat a una antena.
Els canals de transmisió poden ser GUIATS o NO GUIATS. Els canals guiats condueixen les ones a través d'un canal físic (ho són els cables) i els no guiats només permeten la transmissió de les ones (ho són l'aire i el buit).
Els cables més utilitzats en les telecomunicacions són aquests:
1.- El cable de parells. Utilitzat en xarxes de telefonia urbana.
2.- El cable coaxial: Utilitzat en cable de televisió entre l'antena i el televisor.
3.- El cable de fibra òptica: Permet enviar més informació i amb més rapidesa i és més lleuger. Avui ja s'utilitzen per internet.
 |
| Diferents tipus de cables |
 |
| Cable de parells |
 |
| Cable coaxial |
 |
| Cable de fibra òptica - Figura 1 |
 |
| Cable de fibra òptica - Figura 2 |
En aquest video de l'EDU3.cat podràs entendre una mica millor què és això de la fibra òptica. Per veure'l, fes click aquí.
I si vols saber més sobre aquest tipus de canal de transmissió, pot veure aquesta infografia de EROSKY CONSUMER. Fes click aquí.
3.1.5.- EMISSORS, REPETIDORS I RECEPTORS
La majoria de sistemes de telecomunicació opten per una antena com a element d'emissió i/o de recepció i disposen de repetidors per tal que el senyal pugui recòrrer grans distàncies.
Les antenes
Una antena és un dispositiu capaç d'emetre i/o rebre ones de ràdio. Les antenes poden tenir dimensions, formes i orientacions molt diferents, segons la freqüència del senyal electromagnètic que puguin emetre o captar i del nivell d'intensitat. Un tipus molt utilitzat actualment és la parabòlica, que pot captar el senyal de determinats satèl.lits.
 |
| Antena receptora de televisió |
 |
| Antena de telecomunicacions |
 |
| Antena parabòlica |
Mirem aquest video de l'EDU3.cat sobre les antenes. Fes click aquí.
Els satèl.lits de comunicació
Els satèl.lits de comunicació actuen bàsicament com a repetidors a l'espai, de les ones electromagnètiques que reben de la Terra o d'un altre satèl.lit.
Els satèl.lits es troben a distàncies compreses entre 1000 i 36000 km de la superfície terrestre, segons la seva òrbita i la seva missió.
Cada satèl.lit té una funció específica, però els satèl.lits de comunicació es dediquen majoritàriament a la telefonia i al transport de senyals de televisió i de dades.
 |
| Funcionalitats dels satèl·lits |
 |
| Esquema bàsic funcionament satèl·lits |
Al següent video també de l'EDU3.cat ens presenten uns dels tipus de satèl.lits més coneguts, els satèl.lits meteorològics. Fes click aquí.
Els repetidors
Els repetidors terrestres s'utilitzen en els sistemes de radiocomunicació, en els sistemes de telecomunicació anomenats "punt a punt", per distribuir, per exemple, el senyal de televisió entre els centres de producció i els emissors, i en les xarxes de transmissió de telefonia.
 |
| Repetidors de televisió |